Català, llengua europea mitjana



EL CATALÀ, LLENGUA MITJANA EUROPEA: CONTEXTOS I DINÀMIQUES




L’extraordinària diversitat de les situacions de contacte i de minoritat o minorització lingüística que es produeixen actualment en el planeta fa necessària una distinció tipològica important entre els diferents casos si hom vol aprofundir-ne la comprensió i imaginar actuacions glotopolítiques eficaces en favor del manteniment de la diversitat linguística. Tot i que aparentment pot semblar que les situacions de contacte lingüístic evolucionen com a mecanismes automàtics i ineluctables seguint uns mateixos paràmetres, una mirada més acurada mostra la complexitat de les interrelacions que es produeixen entre els factors i  les diferents seqüències en què tenen lloc. Com ocorre en altres processos socioculturals, cal reconèixer que també en un alt nombre d’aquests casos la predictibilitat pot ser baixa o impossible, i molt més en aquells en què la relació proporcional majoria-minoria no és absolutament extrema  i en què els ritmes i les formes evolutives són més indeterminats.

 

Sovint, molts d’aquests casos més indeterminats pertanyen precisament a la tipologia que pot presentar més oportunitats de manteniment i desenvolupament sostenible de la diversitat lingüística, car no són situacions de minoritat radical i de grandíssimes diferències en els factors cabdals, com pot ocórrer al contrari en casos en què la preservació de la llengua minoritària pot presentar-se molt més difícil i insegura. Tot i així, però, aquells són casos en què l’estabilitat del grup minoritari no és pas garantida i que poden evolucionar  -encara que sigui més gradualment-  cap a un abandonament de l’ús del codi en minoritat que posi en perill la seva continuïtat.

 

Prenent, com a exemple, els distints casos de l’àrea lingüística catalana, podem observar com, malgrat l'important nombre de parlants i la consecució d'altes quotes d’autogovern a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, el manteniment i desenvolupament de la llengua pròpia no sembla pas estar plenament assegurat arreu i els grups més conscients expressen periòdicament la seva preocupació. Igualment pot ocórrer a Galícia, Euskadi o el País de Gal·les, casos en què també malgrat la possibilitat d’intervenció dels poders públics locals i autonòmics, l’evolució sociolingüística resta incerta. A més, en aquest moment històric, molt més interdependent i global que en etapes anteriors de la humanitat, la minoritat lingüística pot fer-se més acusada i aguda a causa dels processos tecnoeconòmics unificadors en marxa i dels nous i massius desplaçaments migratoris. Així, fins i tot situacions fins ara força estabilitzades com per exemple les de Nova Brunsvic o Quebec poden anar entrant en crisi a causa dels canvis globals que es puguin anar produint en el futur immediat, que sens dubte duran a un augment de la poliglotització i a un augment de l’ús i de la presència de les grans llengües, i en especial de l'anglès. Igualment, comunitats lingüístiques mitjanes com ara la sueca, la danesa, la neerlandesa, o bé l'eslovena, la letona, etc., amb un nombre de parlants menor o no gaire diferent de la catalana, entren en una situació nova en aquesta època de globalització tecnoeconòmica, d'integracions polítiques supraestatals i de més moviments migratoris.


 

Així, aquesta tipologia de comunitats lingüístiques mitjanes (MLC en la seva terminologia en anglès,  Medium-sized language communities) constitueixen una configuració sociolingüística i glotopolítica específica per tal com no tenen la seguretat i estabilitat que un molt gran nombre de parlants atorga als grups lingüístics humans però tampoc no es troben en  una situació absolutament minoritària i de total dependència com és el cas de molts altres conjunts. Pertanyen, doncs, a societats tecnoeconòmicament avançades, amb sistemes democràtics d’organització, que poden gaudir d’autoestima col.lectiva i d’una identitat específica altament valorada i apreciada.

 



Tot plegat, doncs, demana un avenç important en una nova comprensió dels processos sociolingüístics que tingui en compte els nous factors intervinents actualment en les relacions entre llengües i pugui arribar a identificar i/o a proposar actuacions glotopolítiques innovadores per part dels poders públics, així com també a crear nous discursos sobre la sostenibilitat lingüística més adequats als fenòmens que contemporàniament s’estan produint.





El projecte La sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes en l’època de la globalització planteja les línies generals per a una recerca que té l’objectiu d’estudiar quins condicionaments socials, polítics, econòmics, etc., permeten avançar cap al manteniment de les comunitats lingüístiques de dimensions demogràfiques mitjanes. La recerca se centra en aquelles comunitats lingüístiques que formen part de les societats desenvolupades en un context de desenvolupament socioeconòmic avançat, per veure com afecta realment aquesta tendència globalitzadora a les llengües mitjanes, què implica aquesta tendència, i com aquestes comunitats lingüístiques afronten el repte de mantenir-se vives sense deixar de formar part del context global imperant.